Trastorn Obsessiu Compulsiu · TOC

Símptomes del Trastorn Obsessiu Compulsiu TOC

Els símptomes bàsics són idees obsessives (invasives, intruses, rares, reiteratives, angoixants per al pacient) que, en general, el malalt reconeix com a malaltisses. El trastorn obsessiu compulsiu es dóna principalment en persones molt responsables, estrictes i meticuloses que generen idees fixes, circulars, podent passar a ser ritualistes amb comportaments diaris que executen N vegades o bé incrementen les seves conductes d’escrúpol (neteja o desinfecció), per evitar ser contagiats o encomanar a tercers…

Les persones amb Trastorn Obsessiu Compulsiu:

• Tenen pensaments o imatges repetides sobre moltes coses diferents, com por de gèrmens, la brutícia o intrusos; violència; ferir éssers estimats; actes sexuals; conflictes amb creences religioses; o higiene personal excessiva.
• Realitzen els mateixos rituals una vegada i una altra com ara rentar-se les mans, obrir i tancar portes, comptar, guardar articles innecessaris, o repetir els mateixos passos una vegada i una altra.
• Tenen pensaments i comportaments indesitjats que no poden controlar.
• No obtenen plaer d’aquests comportaments o rituals, però senten un lleu alleugeriment de l’ansietat que aquests pensaments causen.
• Passen almenys una hora al dia amb aquests pensaments o rituals, els quals causen angoixa i interfereixen amb les seves vides quotidianes.

TRACTAMENT del Trastorn Obsessiu Compulsiu TOC

El tractament del trastorn obsessiu compulsiu (TOC) implica diferents enfocaments segons la gravetat del cas i les característiques individuals de cada pacient. S’ha demostrat que la psicoteràpia és un tractament eficaç per al TOC, especialment quan es fa mitjançant la tècnica d’exposició, la qual ajuda el pacient a enfrontar-se a la seva obsessió de manera controlada. En molts casos, els pacients amb trastorn obsessiu compulsiu poden experimentar una millora significativa només amb la intervenció d’un psicòleg especialitzat en aquest tipus de psicoteràpia.

Tot i això, en els casos més greus de TOC, o quan el trastorn obsessiu compulsiu està acompanyat d’una depressió, està recomanada la intervenció d’un psiquiatre per complementar la psicoteràpia amb un tractament farmacològic adequat. El paper del psiquiatre és crucial en aquests casos per ajustar la medicació i millorar els resultats del tractament.

A més, la teràpia d’acceptació i compromís, dirigida per un psicòleg, ha demostrat ser útil no només per ajudar els pacients a orientar la vida en una direcció més saludable, sinó també per prevenir recaigudes després del tractament obsessiu compulsiu.

D’altra banda, eventualment és convenient entrenar com a co-terapeuta la persona amb qui convisqui el pacient per així reduir el temps de tractament, sobretot per als casos en què cal aplicar la prevenció de resposta com per exemple: evitar que es renti les mans moltes vegades, que encengui o apagui els llums reiteradament, entre altres conductes.

¿Què és la Comorbiditat en el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC)?

La comorbiditat fa referència a la coexistència de dues o més malalties en un mateix pacient. En el cas del trastorn obsessiu compulsiu comòrbid, això implica la presència d’una o més condicions addicionals que es manifesten juntament amb el TOC.

Aquestes condicions poden ser de naturalesa mèdica, psiquiàtrica o psicològica, o una combinació d’elles. La comorbiditat és molt habitual en el TOC i pot complicar tant el diagnòstic com el tractament i el pronòstic. Algunes de les comorbiditats més freqüents associades amb el trastorn obsessiu compulsiu inclouen:

• Trastorns d’ansietat: Els pacients amb TOC sovint presenten altres trastorns d’ansietat, com el trastorn d’ansietat generalitzada, el trastorn de pànic o el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT).
• Depressió: És comú que persones amb TOC també experimentin episodis depressius, els quals poden agreujar els símptomes obsessius i compulsius.
• Addiccions: L’abús de substàncies com l’alcohol o les drogues pot ser freqüent en pacients amb TOC, complicant encara més el procés terapèutic.
• Trastorns alimentaris: Trastorns com l’anorèxia o la bulímia poden coexistir amb el TOC, sobretot quan els rituals obsessius afecten els hàbits alimentaris.
• Dolor crònic i altres malalties mèdiques: El dolor crònic o malalties cròniques com la diabetis o l’artritis poden coexistir amb el TOC, generant un impacte en la qualitat de vida del pacient.

Tractament del TOC comòrbid

La presència de comorbiditats pot complicar el tractament del TOC, ja que s’ha d’abordar cada una de les condicions de manera integral. A més, la comorbiditat pot afectar el pronòstic, alentint la recuperació i augmentant el risc de recurrència dels símptomes. És essencial que es realitzin avaluacions completes i es desenvolupin tractaments personalitzats que considerin totes les condicions presents en el pacient.

Professional per al Tractament del TOC comòrbid

El psiquiatra és el professional més adequat per tractar el TOC comòrbid, ja que té formació especialitzada en psicofarmacologia i en el maneig de malalties psiquiàtriques complexes. Al mateix temps, la col·laboració amb un psicòleg és crucial per al tractament, especialment en l’aplicació de teràpies com la cognitiva conductual, que ha demostrat ser eficaç en la gestió del TOC i les seves comorbiditats.