Trastorns Alimentaris

Què és l’anorèxia nerviosa?

L’anorèxia (falta de gana) està lligada a múltiples malalties mèdiques i psiquiàtriques, i trastorns psicològics (trastorn obsessiu, hipocondria, depressió, fobia, etc.), però de vegades és l’element central del quadre i es coneix com a anorèxia nerviosa o anorèxia mental.

L’anorèxia nerviosa està centrada en el desig irrefrenable d’aconseguir la primesa, amb la consegüent resistència a ingerir menjar o retenir allò ingerit. Es descriuen dos tipus clínics d’anorèxia psíquica: el tipus restrictiu (predomina la dieta restrictiva sense afartaments o purgues) i el tipus compulsiu purgatiu (l’individu recorre a conductes purgatives).

Els factors socioculturals són a la base d’aquesta malaltia, que és més pròpia de les societats occidentals. La incidència és 10 vegades superior en dones joves que en homes, amb una edat inicial entre els 13 i els 20 anys, més freqüent en grups de risc (estudiants de ballet, gimnastes, models, etc.).

Criteris diagnòstics de l’anorèxia

Els criteris diagnòstics per a l’anorèxia nerviosa consideren els elements següents:

• Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal segons l’edat i la talla;
• Por intensa a guanyar pes o convertir-se en obès, fins i tot encara que el pes estigui molt per sota del pes normal; aquests pacients es pesen i s’examinen al mirall amb freqüència, manipulen els aliments per controlar la dieta, fan exercici intens i de vegades abusen de laxants o purgues;
• Alteració en la percepció del pes o de la imatge corporal
• En les dones, absència de menstruació, fins i tot al principi, abans que el trastorn sigui molt aparatós.

A la fase intermèdia de l’anorèxia crida l’atenció el desig irrefrenable de continuar aprimant-se, malgrat que la pèrdua de pes ja és notable. Es nega la malaltia i la pèrdua de pes es converteix en el centre de vida d’aquests pacients. En un quadre avançat és freqüent la irritabilitat i un estat ansiós-depressiu que pot portar al suïcidi. Altres símptomes són la hiperactivitat, l’insomni, el pensament obsessiu, el retraïment social i la pèrdua del desig sexual.

Tractament de l’anorèxia nerviosa

En el tractament de l’anorèxia cal una combinació de tractament psicoterapèutic i farmacològic. No hi ha fàrmacs específics per a l’anorèxia, però es poden administrar antidepressius i, sobretot, inhibidors selectius de la recaptació de serotonina. La psicoteràpia, especialment la teràpia cognitiu-conductual, individual o de grup, és imprescindible, així com ho és a sovint la teràpia familiar. El quadre només es pot considerar resolt després del seguiment a llarg termini.

Què és la Bulímia nerviosa?

La bulímia nerviosa consisteix en episodis d’ingesta incontrolada de gran quantitat d’aliments en subjectes amb un pes normal o superior al normal, que incorren en conductes compensatòries inadequades per evitar l’augment de pes. També se subdivideix en subtipus purgatiu (ús de vòmits, laxants, diürètics o ènemes) i no purgatius (dejuni, exercici intens). Es coneix la presència d’episodis bulímics en pacients amb anorèxia (bulimarèxia), si bé es reconeix la bulímia com un trastorn independent de l’anorèxia.

La freqüència de prevalença de la bulímia augmenta amb el grau de culturització occidental i, igual que en l’anorèxia, es presenta amb més freqüència en col·lectius sotmesos a ideals estètics (ballarines, models, atletes, etc.), amb més prevalença en àrees urbanes que rurals.

Criteris diagnòstics de la bulímia nerviosa

Els criteris diagnòstics de la bulímia nerviosa es basen en els elements següents:

• Presència d’atracaments recurrents, descontrolats, compulsius i ràpids en un breu període de temps, amb sensació de pèrdua de control sobre la ingesta.
• Conductes compensatòries inapropiades, de manera repetida, per no guanyar pes (vòmits, laxants, diürètics, ènemes, dejuni, exercici excessiu).
• Atracons i conductes compensatòries com a mínim dues vegades per setmana durant un període de 3 mesos.
• Autoavaluació exageradament influïda pel pes i la imatge corporal, sense que s’observin deformacions corporals.
• La bulímia nerviosa com a alteració no apareix exclusivament en el transcurs de l’anorèxia nerviosa.

No és estrany que els pacients tinguin problemes interpersonals i al control dels impulsos, així com abús de substàncies tòxiques. No són rares tampoc les complicacions somàtiques (erosions dentals, callositats a les mans pel vòmit, edemes, hemorràgies conjuntivals, esofagitis, restrenyiment, diarrea, insuficiència cardíaca, etc.) i alteracions en l’analítica (hipopotassèmia, hipoglucèmia, alcalos i limfòcitosi, anèmia, hipercortisolèmia, etc.), tot això està en relació amb la presència de vòmits i l’abús de laxants i/o diürètics.

Tractament de la bulímia nerviosa

La major part dels pacients amb bulímia requereix tractament estructurat, sovint en règim d’hospitalització. Els objectius se centren en la restauració d’un patró alimentari normal amb ampliació del cicle perpetuador vòmits-atracaments, la correcció dels factors cognitius i de les alteracions emocionals, el tractament de les complicacions mèdiques, el tractament dels trastorns comòrbids (depressió, etc.) .), i el manteniment de la normalitat amb prevenció de possibles recaigudes.

En concret, els fàrmacs antidepressius semblen més eficaços a la bulímia que a l’anorèxia. D’altra banda, el tractament psicològic és fonamental mitjançant teràpia d’orientació cognitiu-conductual, sigui individual i/o grupal . També el consell nutricional és imprescindible.

Què és el Trastorn per Atracó?

El trastorn per atracament es produeix quan la persona menja quantitats desmesurades d’aliments en forma d’atracaments repetits sense conductes purgatives posteriors; és a dir, els afartaments no van seguits de vòmits, no s’utilitzen laxants ni es fa exercici físic en excés. El Trastorn per Atracó té en comú amb la Bulímia Nerviosa l’impuls irrefrenable per menjar, però no s’imposen les conductes extremes del control del pes. No obstant això, el malestar corporal, l’obsessió pel menjar i el pes són igualment presents i de manera greu en el dia a dia de la persona.

Tractament del trastorn per atracament

El tractament específic d’aquest trastorn necessita una combinació de tractament psicoterapèutic i farmacològic; antidepressius juntament amb la teràpia cognitiu-conductual poden ajudar a superar aquest trastorn.