Trastorn emocional: Ansietat

L’ansietat és un sentiment de por, temor i inquietud. Pot fer que suï, se senti inquiet i tens, i tenir palpitacions. Pot ser una reacció normal a l’estrès. Per exemple, pot sentir-se ansiós quan s’enfronta a un problema difícil a la feina, abans de prendre un examen o abans de prendre una decisió important. Si bé l’ansietat pot ajudar a enfrontar-se a una situació, a més de donar-li un impuls d’energia o ajudar-lo a concentrar-se, per a les persones amb trastorns d’ansietat la por no és temporal i la sensació pot ser aclaparadora.

Els trastorns d’ansietat són afeccions on l’ansietat no desapareix i pot empitjorar amb el temps. Els símptomes poden interferir amb les activitats diàries, com l’exercici o la feina, l’escola i/o les relacions entre les persones. Hi ha diversos tipus de trastorns d’ansietat, incloent-hi el Trastorn d’Ansietat Generalitzada, el Trastorn de Pànic i les Crisis d’Angoixa, el Trastorn d’Estrès o les Fòbies.

Què és el Trastorn d’Ansietat Generalitzada?

L’ansietat, de vegades, és una part normal de la vida. Tots ens preocupem per coses com ara els problemes de salut, diners o els problemes familiars. Tot i això, les persones amb trastorn d’ansietat generalitzada es preocupen extremadament o se senten molt nervioses per aquestes i moltes altres coses, fins i tot quan hi ha poca o cap raó per preocupar-se. No és fàcil a les persones amb el trastorn d’ansietat generalitzada controlar-ne l’ansietat i mantenir-se concentrades en les activitats diàries.

El Trastorn d’Ansietat Generalitzada es desenvolupa lentament, i acostuma a començar durant l’adolescència o edat primerenca. Les persones amb aquest trastorn poden:

• Preocupar-se massa per les coses quotidianes
• Tenir problemes per controlar les seves preocupacions o sentiments de nerviosisme
• Ser conscients que es preocupen molt més del que haurien
• Sentir-se inquietes o tenir dificultat per relaxar-se
• Tenir problemes per concentrar-se
• Sorprendre’s fàcilment
• Tenir problemes per dormir o per romandre adormides
• Sentir-se cansades tot el temps
• Tenir mals de cap, musculars o de l’estómac o molèsties inexplicables
• Tenir dificultat per empassar
• Tenir tremolors o tics (moviments nerviosos)
• Sentir-se irritables o nervioses
• Suar molt, sentir-se marejades o que els falta l’aire
• Necessitar anar al bany sovint

Els adolescents amb el trastorn d’ansietat generalitzada sovint es preocupen excessivament sobre:

• El seu rendiment, com a l’escola o als esports
• Catàstrofes, com terratrèmols o guerres

Els adults amb aquest trastorn sovint són summament nerviosos sobre situacions diàries com:

• Seguretat laboral o el rendiment a la feina
• Salut
• Finances
• Salut i benestar dels seus fills
• Endarrerir-se
• Completar les tasques de la llar i complir altres responsabilitats

Tant els nens com els adults amb el trastorn d’ansietat generalitzada poden experimentar símptomes físics que en dificulten el funcionament i que interfereixen amb la vida diària.

TRACTAMENT del Trastorn d’Ansietat Generalitzada

La teràpia cognitiu-conductual és un tipus de teràpia especialment útil per tractar el Trastorn d’Ansietat Generalitzada. Mitjançant aquest enfocament es busca que la persona desenvolupi diferents maneres de pensar, comportar-se i reaccionar davant de diferents situacions per ajudar-lo a sentir-se menys ansiós o preocupat.

A la psicoteràpia s’aprèn a distingir l’ansietat normal, que ajuda a resoldre els problemes del dia a dia, de l’ansietat patològica que bloqueja i no permet actuar. La psicoteràpia també ajuda a distingir les preocupacions racionals i proporcionades de les que són excessives o irracionals. D’aquesta manera, la persona obté habilitats per destriar el seu pensament i afrontar d’una manera saludable les situacions que li produeixen angoixa. És a dir, l’objectiu és recuperar l’equilibri emocional i millorar la manera d’experimentar la vida.

Trastorn de Pànic & Crisi d’Angoixa

Les crisis d’ansietat o atacs de pànic són episodis aguts d’angoixa, d’aparició diürna o nocturna, caracteritzats per ser atacs sobtats de terror usualment acompanyats per batecs forts del cor, transpiració, debilitat, marejos, o defalliment.

Durant aquests atacs, les persones amb trastorn de pànic poden acalorar-se o sentir fred, sentir un formigueig a les mans o sentir-les adormides; i experimentar nàusees, dolor al pit, o sensacions asfixiants. Els atacs de pànic usualment produeixen una sensació d’irrealitat, por a una fatalitat imminent o por de perdre el control.

El trastorn de pànic és més comú en dones que en homes i usualment comencen a finals de l’adolescència o al començament de l’edat adulta. Tot i que no tots els que pateixen atacs de pànic desenvoluparan el trastorn de pànic, ja que moltes persones només tenen un atac i mai més no tornen a tenir-ne un altre.

Les persones que presenten atacs de pànic repetits i d’alta intensitat poden arribar a quedar discapacitades per aquesta malaltia. Com que la vivència d’una crisi d’angoixa afecta enormement la persona que la pateix, ja que té sensació de mort, no és estrany que en quedi afectat i presenti una por al patiment de futures crisis. Es desenvolupa, doncs, allò que es coneix com a ansietat d’anticipació, en què la persona està de forma permanent controlant les situacions sota el temor de patir noves crisis. Anticipa, per tant, el perill, cosa que, òbviament, genera més ansietat. Així mateix, de forma més o menys ràpida, en relació amb la personalitat prèvia del pacient i el nombre i la gravetat de les crisis, desenvolupa el que es coneix com a conductes d’evitació, és a dir, formes d’evitar llocs, situacions normals o conductes que el pacient associa la presentació de les crisis d’angoixa. Així doncs, ha de buscar tractament abans que les converteixi en fòbies.

TRACTAMENT del Trastorn de Pànic i la Crisi d’Angoixa

El trastorn de pànic és un dels trastorns més tractables d’ansietat, ja que en la majoria dels casos les persones responen positivament als diversos tipus d’intervencions de la teràpia cognitiva conductual. Això ens permet ajudar el pacient a canviar els patrons de pensament que el condueixen a la por i l’ansietat.