Tractament del Trastorn per Estrès

Trastorn d’Estrès Posttraumàtic · TEPT

El Trastorn d’Estrès Posttraumàtic (TEPT) és un tipus d’ansietat que apareix en resposta a una situació traumàtica prou intensa per poder posar en risc la vida del pacient o d’altres. Com a conseqüència d’això, es posen en marxa una sèrie de mecanismes psicològics que condicionen la vida del pacient on predomina l’angoixa i les conductes d’evitació secundàries.

Per regla general, els esdeveniments que causen trastorn per estrès posttraumàtic són els que comporten sentiments de por, desemparament o horror. El combat, les agressions sexuals i els desastres naturals o causats per l’ésser humà són causes freqüents de trastorn d’estrès posttraumàtic.

El trastorn crònic per estrès posttraumàtic pot persistir durant anys, encara que sol perdre intensitat amb el temps, fins i tot sense tractament. Tot i això, algunes persones queden greument discapacitades a causa d’aquest trastorn.

El trastorn per estrès posttraumàtic dura més de 1 mes. Pot ser una continuació d’un trastorn per estrès agut o bé aparèixer per separat fins a 6 mesos després de l’esdeveniment.

TRACTAMENT del Trastorn d’Estrès

El tractament psicoterapèutic, des de l’enfocament de la teràpia cognitiu-conductual, té un ampli repertori d’estratègies eficaces per a aquest patiment, ja que té en compte la seva naturalesa multidimensional. Segons la situació, es desenvolupa una intervenció amb estratègies que siguin òptimes per al cas, a més d’utilitzar un format psicoeducatiu i tècniques de relaxació. Això permet que la persona obtingui autonomia i procuri el benestar mitjançant la connexió amb el present, «l’aquí i ara».

El Trastorn d’Estrès Posttraumàtic TEPT també sol requerir tractament farmacològic, a partir de facultatiu psiquiàtric, per la qual cosa, a través de l’elaboració d’un pla de tractament integral es busca la normalització de la vida del pacient en tots els aspectes.

Què és la Comorbilitat en Trastorn d’Estrès?

La comorbiditat en els trastorns d’estrès es refereix a la coexistència d’una o més condicions mèdiques o psiquiàtriques addicionals juntament amb el trastorn d’estrès primari. Aquesta concurrència és comuna i pot complicar tant el diagnòstic com el tractament

Aquestes condicions poden ser de naturalesa mèdica, psiquiàtrica, psicològica o una combinació. La comorbiditat és comuna en els trastorns d’estrès i pot complicar tant el diagnòstic com el tractament i el pronòstic. Algunes de les comorbilitats més comunes associades amb el Trastorn d’Estrès inclouen:

• Trastorns d’ansietat: L’estrès sol coexistir amb altres trastorns d’ansietat, com el trastorn d’ansietat generalitzada, el trastorn de pànic o les fòbies. Aquestes condicions poden amplificar la resposta d’estrès i fer-ne més difícil el maneig.
• Depressió: La presència de símptomes depressius és comú en persones que experimenten alts nivells d’estrès, cosa que pot generar un cicle negatiu on l’estrès empitjora la depressió i viceversa.
• Trastorns de la Personalitat: Particularment el trastorn límit de la personalitat.
• Trastorns per ús de substàncies: Les persones que lidien amb l’estrès sovint recorren al consum d’alcohol, tabac o drogues com a forma d’afrontament, cosa que pot derivar en problemes d’addicció i complicar-ne la recuperació.
• Trastorns del son: L’estrès crònic pot causar insomni o alteracions en els patrons de son, cosa que alhora pot agreujar els símptomes d’estrès i augmentar el risc de desenvolupar altres condicions de salut mental.
• Trastorns alimentaris: L’estrès pot influir en els hàbits alimentaris, portant a trastorns com l’anorèxia nerviosa, la bulímia o el trastorn per atracament.
• Malalties cròniques: L’estrès pot agreujar malalties cròniques preexistents, com ara malalties cardiovasculars, diabetis o problemes gastrointestinals. La relació entre l’estrès i les malalties físiques pot crear un cercle viciós que afecta la salut general.
• Trastorns somàtics: Incloent dolor crònic i altres símptomes físics sense explicació mèdica clara.

TRACTAMENT del Trastorn d’Estrès comòrbit

La presència de comorbiditats pot complicar el tractament del trastorn d’estrès, ja que es requereix un enfocament integral que abasti totes les condicions presents al pacient. A més, la comorbiditat pot influir en el pronòstic, fent que la recuperació sigui més difícil i augmentant el risc de recaigudes. Per aquest motiu, és fonamental fer avaluacions completes i desenvolupar plans de tractament personalitzats que atenguin les necessitats específiques del pacient.

PROFESSIONAL per al Tractament del Trastorn d’Estrès comòrbit

El perfil professional més adequat per tractar el trastorn d’estrès comòrbid és el psiquiatre. Aquest professional, com a metge, té formació especialitzada en psicofarmacologia i en el maneig tant dels trastorns d’estrès com d’altres patologies mèdiques i psiquiàtriques que poden coexistir. A més, pot treballar conjuntament amb un psicòleg, un terapeuta i/o altres especialistes per oferir un enfocament de tractament multidisciplinari.