Fòbies i Pors

Una fòbia és una mena de trastorn d’ansietat. Són temors irracionals, excessius i fora del control voluntari d’una cosa que representa poc o cap perill real, que porten a evitar la situació o l’objecte temut.

La nostra vida diària pot estar limitada a través de múltiples fòbies com les agorafòbies (por als espais oberts, aglomeracions), la claustrofòbia (por d’estar tancat), la fòbia social (por al ridícul), l’acrofòbia (por a les altures) o altres fòbies simples (por a les aus, els gossos, a volar, a la sang…).

Les quatre característiques fonamentals de les fòbies, que les diferencien dels simples temors, són les següents:

• Són desproporcionades a la situació que les crea.
• No poden ser explicades o raonades.
• Es troben fora del control voluntari.
• Condueixen a l’evitació de la situació o objecte temuts.

Les persones amb fòbies intenten evitar el que els fa por. Si això no és possible, poden experimentar pànic i por, taquicàrdies, manca d’aire, tremolors o desitjos forts de fugir.

TRACTAMENT de la Fòbia

El tractament ajuda la majoria de les persones amb fòbia. Aquest tractament pot variar segons el tipus de fòbia: tractament psicològic a les fòbies simples i combinació farmacològica-psicoteràpia a la resta.

A les darreres dècades s’ha incorporat la Teràpia Cognitiu-Conductual al tractament de les fòbies. Aquesta s’utilitza usualment amb la combinació d’estratègies d’exposició. El nostre objectiu és canviar els patrons de pensament, perquè la persona distingeixi la diferència entre els pensaments realistes i irrealistes així com diferenciar el possible i el probable. D’aquesta manera, pretenem que els pacients amb fòbies aconsegueixin afrontar l’objecte fòbic amb la menor ansietat possible i amb mètodes adaptatius a les seves reaccions motores i fisiològiques.

Què és la Comorbilidad en una Fòbia?

La comorbiditat fa referència a la presència simultània de dues o més malalties o trastorns en un mateix pacient. En el cas de la comorbiditat en les fòbies, implica la coexistència d’una o més psicopatologies addicionals juntament amb un trastorn fòbic específic (com la fòbia social, l’agorafòbia o una fòbia simple).

Aquestes comorbiditats poden incloure malalties mèdiques, psiquiàtriques o psicològiques, o bé una combinació d’aquestes. La presència de comorbiditat en fòbies és força habitual i pot dificultar tant el diagnòstic com la planificació d’un tractament eficaç, a més d’influir en el pronòstic general del pacient. Entre les comorbiditats més freqüents en persones amb fòbies s’hi troben:

• Ansietat: Les persones amb un trastorn fòbic solen conviure amb nivells elevats d’ansietat, fet que pot incrementar la percepció de por i complicar encara més la recuperació. Aquesta ansietat pot esdevenir un element crònic que afecta tant l’estat emocional com físic, i pot coexistir amb altres problemes de salut mental.
• Depressió: Igual que en altres trastorns d’ansietat, la depressió major pot coexistir amb les fòbies, exacerbant la simptomatologia i complicant la recuperació.
• Addiccions: Algunes persones amb fòbies recorren al consum de substàncies com alcohol o drogues per gestionar la por, fet que pot empitjorar el quadre fòbic i provocar dependència.
• Trastorns de personalitat: La combinació d’un trastorn de personalitat (per exemple, trastorn límit de la personalitat) amb un trastorn fòbic pot intensificar les reaccions de temor i agreujar la inestabilitat emocional.
• Trastorns alimentaris: Tant l’anorèxia nerviosa com la bulímia poden aparèixer en persones amb nivells alts d’ansietat i amb fòbies socials o fòbies específiques relacionades amb la imatge corporal.
• Malalties cròniques: Patir una malaltia crònica, com ara diabetis o una afecció cardíaca, pot desencadenar nivells elevats d’ansietat i afavorir l’aparició o l’empitjorament d’una fòbia.
• Dolor crònic: Quan el dolor s’allarga en el temps, pot augmentar l’ansietat davant de situacions concretes, intensificant així les reaccions fòbiques.

TRACTAMENT de la Fòbia Comòrbida

La presència de comorbiditats en els trastorns fòbics fa que l’enfocament terapèutic hagi de ser integral i personalitzat. És fonamental identificar de forma precisa totes les afeccions que coexisteixen per dissenyar un pla de tractament que inclogui tant la intervenció en la fòbia com en la resta de trastorns detectats. Si no es tracta cada patologia de manera adequada, augmenta el risc de recaigudes i es pot empitjorar el pronòstic.

Entre les tècniques psicològiques més utilitzades per abordar les fòbies comòrbides hi ha la teràpia cognitiu-conductual (TCC), l’exposició gradual i l’entrenament en habilitats d’afrontament. Així mateix, en casos on els símptomes siguin especialment severs o hi hagi un component biològic important, pot ser necessària la medicació psiquiàtrica.

PROFESSIONAL per al Tractament de la Fòbia Comòrbida

El psiquiatre és el professional amb formació mèdica especialitzada per tractar tant els trastorns fòbics com les patologies associades. Amb la col·laboració d’altres especialistes, com psicòlegs clínics i terapeutes, es pot dissenyar un pla d’intervenció que combini tractaments farmacològics i teràpies específiques. D’aquesta manera, es busca reduir els símptomes de la fòbia, millorar la qualitat de vida i prevenir l’aparició de nous episodis o complicacions derivades de la comorbiditat.